Kenya 1992: Un viatge mentre el món mirava a Barcelona

L’estiu de Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va situar Barcelona al centre del món. Però jo vaig fer just el contrari: marxar. Mentre milions de persones seguien les cerimònies i les medalles, jo em dirigia cap a l’Àfrica oriental, cap a la llum, la pols i la vida salvatge de Kenya.

Fugint del soroll, entrant a la natura

Aquell viatge tenia un aire de contradicció fascinant: deixar enrere una ciutat en ebullició per endinsar-me en paisatges on el temps sembla més antic. A l’arribada a Nairobi, l’impacte és immediat: una ciutat viva, caòtica, però amb la natura sempre a tocar.

No gaire lluny, ja començava el que realment buscava.

🐘 La gran sabana: vida en estat pur

Als parcs com el Parc Nacional del Masai Mara, la vida es desplega sense filtres:

Elefants travessant l’horitzó en silenci

Lleons dormint sota una acàcia

Antílops sempre alerta

I ocells… milers d’ocells

Per un ull com el meu, acostumat a l’ornitologia, Kenya era un paradís: colors impossibles, cants desconeguts, espècies que només existien fins llavors en llibres.

🌅 Llum africana

La llum de Kenya no és com la d’aquí. És més dura, més directa, però també més sincera. A l’alba, els tons daurats ho embolcallen tot; al capvespre, el cel es converteix en un espectacle de foc i ombres.

Per a un fotògraf, cada moment és una escena:

Siluetes contra el sol ponent

Pols aixecada pels ramats

Retrats humans plens de dignitat