L’enclavament geogràfic de Morella ha estat clau en el transcurs dels segles i els fets històrics. Ciutat de passada, encreuament de camins, entre la Vall de l’Ebre i el Mediterrani, enllaçant Catalunya, Aragó i València, Morella ha estat testimoni d’importants episodis per a totes les civilitzacions que ací han habitat. Des de la Prehistòria, temps del Neolític, de l’Edat del Bronze, ibers, romans, musulmans, jueus, cristians… tots van veure en aquest lloc una fortalesa inexpugnable. La forma capritxosa de la ciutat, el seu castell i muralles han estat escenari del pas de figures com Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid Campeador que va lliurar dues batalles en aquesta comarca al servei del rei musulmà de Saragossa en el segle XI.
La conquesta cristiana i l’època medieval converteixen a Morella en ciutat de privilegis. Morella va ser conquerida pels cristians l’octubre de 1231, encara que és el 7 de gener de 1232 quan el rei Jaume I va entrar triomfant en la ciutat després de dures negociacions amb el noble aragonès Blasc d’Alagó, qui tenia la promesa del rei de quedar-se amb tot el conquerit. Però el rei volia la ciutat emmurallada i li va dir al seu Cavaller que ““Morella no és lloc per a cap home de món, sinó per a un rei, perquè valia tant com un comtat amb les seves possessions“. L’esplendor medieval d’aquest municipi queda marcada per ser eix de la Corona d’Aragó, i perquè Morella sempre seria del Rei. En 1270 va passar a pertànyer al Regne de València i en les Corts Valencianes ocupa sempre el lloc protocol·lari de ser Primera Vila del Regne, solament per darrere de València i Xàtiva.
Escala Basílica Arxiprestal Santa Mària la Major