Lp's

Els LP's (long plays) són discs de vinil que es van convertir en el format estàndard per a la reproducció de música durant gran part del segle XX, especialment entre els anys 1950 i 1980. El terme "LP" fa referència a la seva capacitat de reproduir música durant un període més llarg que altres formats més antics com els discs de 78 RPM (revolucions per minut) o els "singles", que solien tenir només una o dues cançons.

Característiques dels LP's:

1. Durada i format:

   • Velocitat de reproducció: Els LP's es reprodueixen a una velocitat de 33⅓ RPM, cosa que permet que tinguin una capacitat de gravació més llarga.

   • Durada: Un LP típic pot contenir entre 20 i 25 minuts de música per cara, donant un total d'aproximadament 40-50 minuts per disc.

   • Diàmetre: Generalment, els LP's tenen un diàmetre de 12 polzades (aproximadament 30 cm), tot i que també existeixen LP's de 10 polzades, que són menys comuns.

2. Material:

   • Els LP's estan fets de vinil, un material plàstic que és flexible i resistent. Això va permetre que fossin menys fràgils que els discs anteriors de 78 RPM, que estaven fets de goma laca i eren molt més trencadissos.

3. Format físic i emmagatzematge:

   • Els LP's són gravats en un solc continu en forma d'espiral que va des de la vora exterior fins al centre del disc. Un braç amb una agulla o estil llegeix els solcs del disc, i les vibracions es converteixen en so a través del tocadiscs.

   • Solen venir amb una caràtula o funda, que ofereix protecció i també serveix com a espai artístic, sovint amb imatges, informació sobre les cançons, llistat de crèdits i altres detalls sobre la producció.

4. Història i evolució:

   • El format LP va ser introduït per Columbia Records el 1948, marcant una revolució en la manera com es distribuïa i consumia la música. En permetre una durada més llarga, va facilitar la publicació d’àlbums complets en lloc de singles individuals, cosa que va influir en l’estructura i composició dels àlbums musicals.

   • Durant els anys 1960 i 1970, l’LP va esdevenir el format més popular per a la música, coincidint amb el creixement del rock, el pop i altres gèneres. Àlbums icònics d'aquesta època van ser llançats en aquest format.

   • Amb l’arribada dels CD's (compact discs) a la dècada de 1980 i després de les plataformes digitals, el format LP va perdre popularitat. Tot i així, ha experimentat un ressorgiment en les darreres dècades, especialment entre col·leccionistes i melòmans que valoren el so analògic i l’experiència física del vinil.

5. Avantatges i desavantatges dels LP's:

   • Avantatges:

     • Molts melòmans consideren que els LP's tenen un so analògic més càlid i autèntic en comparació amb els formats digitals.

     • Les caràtules d'àlbums solen ser molt més grans i atractives que les de formats més petits com els CD's, i s’han convertit en objectes de col·lecció per si soles.

   • Desavantatges:

     • Els LP's són més fràgils i susceptibles a ratllades i altres danys que poden afectar la qualitat del so.

     • Requereixen manteniment (neteja regular del vinil i de l'agulla) i un equip d'àudio adequat com un tocadiscs, cosa que pot ser més costós que altres formats.

6. Ressorgiment del vinil:

   • En els darrers anys, els LP's han tornat a guanyar popularitat, especialment entre col·leccionistes i fans de la música. El so analògic, l'experiència tangible de manipular un disc físic, i el valor estètic de les caràtules han fet que els vinils siguin molt desitjats. Grans artistes i bandes actuals continuen llançant els seus àlbums en format vinil, sovint amb edicions especials o de col·leccionista.

En resum:

Els LP's van revolucionar la manera com s'escoltava i es distribuïa la música a mitjan segle XX. Tot i que van perdre popularitat durant l’era digital, han mantingut un lloc especial en la cultura musical per la seva qualitat de so i la seva experiència física i artística.