La fotografia de carrer és un gènere fotogràfic que captura escenes espontànies i quotidianes en espais públics, com ara carrers, places o estacions de tren. La seva essència rau en captar moments reals, sovint sense que els subjectes s'adonin de la càmera, cosa que permet reflectir la vida urbana i la interacció humana tal com es produeixen.
Alguns elements clau de la fotografia de carrer són:
Espontaneïtat: Les escenes no estan planificades ni preparades. El fotògraf actua com un observador de l'entorn.
Persones i el seu entorn: Tot i que pot haver-hi fotografies sense persones, sovint la interacció entre individus i l'entorn urbà és el que dona vida a aquest tipus de fotografia.
Narrativa visual: Cada imatge explica una història o reflecteix una emoció, sovint a través de petits detalls o situacions quotidianes.
Composició i il·luminació natural: Com que no es controla l'entorn, la composició i l'ús de la llum natural són fonamentals per crear imatges impactants.
Fotògrafs com Henri Cartier-Bresson o Robert Frank són coneguts pel seu treball icònic en aquest gènere, capturant la vida als carrers d’una manera artística i documental.
En resum, la fotografia de carrer és un estil que celebra la vida urbana i els seus moments efímers, oferint una visió autèntica de la societat a través d'imatges espontànies.