La música: un llenguatge universal de l’ànima
La música és una de les formes d’expressió més antigues i poderoses de la humanitat. No importa la cultura, la llengua o l’època: sempre hi ha estat present, acompanyant les nostres alegries, rituals, dols, amors i lluites. És un llenguatge sense paraules que travessa fronteres, capaç d’unir persones que mai no s’han vist ni parlat.
En la seva essència, la música és vibració. Són ones que viatgen per l’aire, però que aconsegueixen tocar el més profund del nostre ésser. Pot calmar la por, despertar records, fer-nos ballar, plorar o somiar. Té la capacitat d’aturar el temps durant uns instants i de situar-nos en un lloc on només existeix el present.
Potser el més fascinant de la música és que cada persona la viu de manera única. Una mateixa melodia pot evocar nostàlgia en uns i esperança en d’altres. No cal entendre-la: es sent.
I encara que vivim en una era plena d’estímuls visuals, la música continua sent aquell refugi invisible i màgic al qual tothom pot recórrer. Un espai íntim i alhora col·lectiu on les emocions troben forma i sentit.